Sac de nervis

Ho tinc clar, tot i que semblava que el dijous i divendres va anar be pel meu fill la seva estada a l'escola, no es així.
Altre cop sense ganes de dormirme, mira que estic cansat del tute que m'he fotut aquest mati, precisament per aixó, per poder dormirme aquesta nit sense pensar en el que li ve al meu fill dema un altre cop.
No paro amb les ungles, el maleit tic a la cella esquerra que no para desde fa unes hores... correcte estic nervios. I precisament el titol d'aquesta entrada no es precisament per descriure els que tinc jo, son precisament pels del meu nen.
L'Arnau esta estresat, es un sac de nervis.
Tot i que ha pasat una nit de divendres prou bona, un dissabte diferent gaudint d'una passejada descalços al Selva Aventura d'Arbucies i tambe una nit de dissabte que no li va costar gaire dormise, avui s'ho ensumava.
Ja s'ha despertat mes aviat de lo habitual i ha pasat un dia força nervios, li hem evitat fer la migdiada per tal que es dormis d'hora per que així descanses mes estona, que ingenus, ell sabia que quan abans es dormis abans arribaria dema, estic segur.
No parava no volia dormirse era un sac de nervis.
Ni dijous ni divendres ja no va plora a l'hora de deixar-lo a l'escola, clar, per que plorar si hem deixaran igual... no ploro, ho assumeixo i ja esta.
El meu nen encara es petit, l'hem fet gran d'un dia per l'altre se li han ajuntat dos canvis molt importants a la seva vida en pocs mesos i ho nota, ho notem tots, ens afecta q tots 4, esperem que pasin un mesos rapids.
Aquesta nit estic trist, hem poso al lloc de l'Arnau.

Us estimo Eva, Arnau i Aniol.