7 mar. 2015

Saturació d'agraiments

Tenir un fill una setmana ingressat a una UCI, ha estat per mi i per la meva família, potser, el moment mes dur de les nostres vides. Ja no només patir, en algun moment, per la vida del petit, sinó per tot el que això ens ha comportat.
Ja fa unes dues setmanes que tornem a dormir els quatre junts, recordo cada moment viscut dels maleïts 10 - 12 dies que vam passar.
Moments molt dolents:
El petit no esta bé, nits desperts a casa veient patir a fill i mare (també jo patia i segur que el gran també a la seva manera), el gran amb febre, el petit no millora, pediatre de capçalera, urgències de Palamos, estres, patiment, ingrés a Palamos, la saturació no puja, una nit d'ingres, no millora amb les nevus, campana, saturació igual, el gran patint sense la mare, mes estres, nervis, segona nit d'ingres, el petit no es que no millori, tot al contrari continua empitjorant, fins que arriba de les pitjors noticies, trasllat a UCI pediàtrica del Trueta, que va acabar sent al Sant Pau de Bcn, ja que el trueta no hi havia llits... bbuff, et passen moltes coses pel cap en aquest moment, la principal per mi va ser... "però no es morira no?", entre moltes d'altres com, "però saturava be no?", "però si no tenia tiratge?", "per que a nosaltres?", "I amb el gran que fem si sempre a dormit amb nosaltres?, ens necessita!!", "Qui collons li deuria passar el maleït virus al gran, que despres li va passar al petit", "per que no hem passa a mi i no al meu petit...". VAM pediàtric, mascara, avis, furgoneta i manta, llàgrimes, Barcelona, aparcament, nit llarga, passeig, sagrada família, pizza, llàgrimes, saturació, una altre nit llarga, el gran altre cop amb febre alta, comiat sense saber quan ens tornarem a veure, abraçada, tornada llarga i sol, moltes mes llàgrimes.
Patiment des de casa amb el gran, soletat amb la millor companyia, el pis i el llit es fan molt grans tots dos sols, nits molt llargues amb un ull obert pendent del mòbil, com satura?, pren pit be ja, fotos via watts... tot aixo durant 5 llargs dies i nits.
Però també hi han hagut moltes coses bones, començant per les mostres de suport per totes les vies, trucades, wats, face... això et demostra qui de veritat esta al teu costat, qui t'estima, qui pateix per nosaltres.
Això també ens ha anat be per demostrar-nos el que estem d'units a la família i, si era posible, unirnos molt mes, el que ens necessitem entre els quatre.
Ens ha ensenyat que els valors i l'educacio que estem donant als nostres fills es immillorable, bravo Eva!
Des de aquí vull agrair a tothom que ens ha ajudat a passar això de la millor manera.
Familiars propers, avis i tiets, sense vosaltres no se com ho hauriem fet. Familiars llunyans, gracies pels ànims!!
El nostre pediatre de capçalera, Carlos, gracies per l'atenció, les trucades i els ànims.
Al personal sanitari de l'Hospital de Palamos tant d'urgencies com de planta, pediatres, Edgar, Yenia... , infermers/infermeres, Monica..., auxiliars, gracies per tractarnos tant be, sobretot al nen, per les hores, pels watts!!
Al personal del VAM pediàtric amb indicatiu YP02, Pediatre Dra. Marta, Infermera Maria Jose i tècnic Xavi, gracies pel viatge agradable!!
A tothom de la UCI pediàtrica del Sant Pau, en especial al infermer Dani, un 10 per tots ells.
Gracies a amics, coneguts, companys de feina, per oferir-nos el vostre temps de tot cor gracies.
I haig de fer tres agraïments molt especials, els mes importants, el primer al meu fill gran, m'has demostrat que no ets un nen qualsevol, has estat a l'alçada tots aquells dies, despres de 3 anys i mig dormint sempre amb la mami, necessitant a la mami per dormir-te, des de la primera nit q vas dormir sense ella ho has superat sense cap problema (tot i que no dormies a casa l'avia, se't tancaven els ulls) gracies per dormir amb mi, gracies per les abraçades, pels "papi t'estimo!", gracies fill per aguantar.
El segon es pel qui mes a patit, pero que segurament quan sigui gran no ho recordarà, per qui a superat un virus als pulmons amb només 8 mesos, això et fara mes fort petit, ets un campeon!
I l'agraïment mes gran es per una marassa que a patit moltíssim, i en molts moments, per no dir tots, ho ha fet sola, ho sento carinyo. Hi han mares i despres estàs tu, no ets una mare qualsevol, hi ho saps, gracies per tot el que els hi dons, ens dons, ets única.
Fa uns dies una persona hem dia que li sorprenia, que li semblava molt contundent que algú li digues que era molt feliç, doncs company avui jo et dic que soc MOLT FELIÇ, crec que no es pot ser mes.
Salut!

No hay comentarios: