Avui, juntament amb "l'Hermano" (així es com ens diem amistosament amb l'Enric) hem anat a fer una passejada a la bonica i preciosa, terra de bandolers i pagesos, com es el Montseny, concretament hem pujat el pic del Matagalls (1696 metres) el tercer pic mes alt de la serra del Montseny. El dia s’ha aixecat, a les 07:00 h, ben maco amb un cel ras, tot feia pensar que faria molta fred però que tindríem un dia esplèndid per anar a caminar a muntanya, desprès d’acabar de prepara les cosetes i menjar-me un parell de torrades, puntual a la cita, l'Hermano m’ha passat a recollir, per casa, a les 7:30 h i hem anat tirant tot xino-xano amb el seu vehicle cap al Coll de Sant Marçal, lloc on iniciàvem a les 8:45 h l’ascensió al pic amb una temperatura de 3º centígrads bbrrr, quina fred. Desprès de
caminar uns 300 metres hem començat una dura pujada, pel mig d’una fageda, tota ben plena de fulles que ens recordaven que ens trobem a la tardor tot i que per la fred que feia hagués afirmat que es tractava mes de l’hivern que de la tardor. Ràpid hem entrar en calor, ja que la pujada era considerable, les pulsacions han pujat ràpid i la respiració cada vegada s’escoltava mes. Finalitzades les primeres rampes i desprès de una mitja horeta hem fet una parada, per la vessant sud de la muntanya amb una vista espectacular amb Les Agudes i el Turó de l’home a
primera vista i tota la serralada litoral al fons que feien de teló de
l gran Mar Mediterrani, també es veia tot el Vallès Oriental i part de d’occidental. Un cop ens hem tret alguna peça de roba, que ja sobrava, i de veure un glop d’aigua, hem continuat la marxa, ara ja amb una pujadeta molt mes suau, i fins i tot una mica de baixada que ens a portat fins Coll Pregon a 1532 metres, un petit prat amb un monòlit just al mig en homenatge a Pau Casals, on fem un altre parada per agafar les ultimes forces per arribar al cim d’una tirada. Tot sortint d’aquest magnífic prat, comença una ultima rampa, també molt dura, sota la mirada del faigs i tot el terra ple de fulles, anem fent fins arribar a dalt a on el paisatge canvia radicalment, ja ho trobem tot ven pelat i sense un arbre, sembla un terreny completament d’alta muntanya. Tot fent un 10 minuts de carena i observant l’increïble paisatge arribem a la cima una hora i trenta minuts desprès d’haver sortit. Al arribar a dalt el
silenci i l’amplitud que ens mostra la muntanya ens deixa hipnotitzats i sense paraules, la creu que corona el pic es grandiosa i d’ella penja un cartell que diu “Els nens de 7 anys hem fet el pic del Matagalls”. Des de allà podem comprovar que el Pirineu Oriental esta a petar de neu, observem també tota la plana de Vic, Les Guilleries, Montserrat, el Valles oriental i el Mar que reflexa el sol tant bonic que feia. Doncs tot observant aquest preciós paisatge ens mengem l’entrapà i la coca, que ens va fer l’Eva, i fem petar la xerrada amb una parella, de Capellades, que també s’havia animat a pujar a la cima. Desprès de fer les fotos pertinents, que es el que toca, i de passar en aquell impressionant indret uns 15 minuts, comencem a desfer tot el camí que hem fet per pujar, tot seguint el GR 5-2 i xiulant amb l’Hermano la cançó del “Passiu be” i patint una mica per
on posàvem el peus, per no fotre una patinada, degut a les fulles, arribem al cotxe cap a les 12:00 h, la baixada a estat mes rapida. Fem quatre estiraments, tot escoltant l’explicació que una professora feia als alumnes d’una escola que devien estar d’excursió, hem agafat el cotxe per fer una parada al Coll del Ravell a fer gasolina. Hem arribat a casa a les 13:10 aproximadament desprès de passar un matí al Montseny. No hem vist Bandolers ni hem escoltat ni els seus cavalls ni els seus trabucs, però hem passejat per les contrades per on algun dia, segur, que algun d’ells va fer una passejada, tot quedant-se, com nosaltres, hipnotitzat de lo maco que es el Montseny. Haurem de tornar-hi no?
Avui, juntament amb "l'Hermano" (així es com ens diem amistosament amb l'Enric) hem anat a fer una passejada a la bonica i preciosa, terra de bandolers i pagesos, com es el Montseny, concretament hem pujat el pic del Matagalls (1696 metres) el tercer pic mes alt de la serra del Montseny. El dia s’ha aixecat, a les 07:00 h, ben maco amb un cel ras, tot feia pensar que faria molta fred però que tindríem un dia esplèndid per anar a caminar a muntanya, desprès d’acabar de prepara les cosetes i menjar-me un parell de torrades, puntual a la cita, l'Hermano m’ha passat a recollir, per casa, a les 7:30 h i hem anat tirant tot xino-xano amb el seu vehicle cap al Coll de Sant Marçal, lloc on iniciàvem a les 8:45 h l’ascensió al pic amb una temperatura de 3º centígrads bbrrr, quina fred. Desprès de 
caminar uns 300 metres hem començat una dura pujada, pel mig d’una fageda, tota ben plena de fulles que ens recordaven que ens trobem a la tardor tot i que per la fred que feia hagués afirmat que es tractava mes de l’hivern que de la tardor. Ràpid hem entrar en calor, ja que la pujada era considerable, les pulsacions han pujat ràpid i la respiració cada vegada s’escoltava mes. Finalitzades les primeres rampes i desprès de una mitja horeta hem fet una parada, per la vessant sud de la muntanya amb una vista espectacular amb Les Agudes i el Turó de l’home a 
primera vista i tota la serralada litoral al fons que feien de teló del gran Mar Mediterrani, també es veia tot el Vallès Oriental i part de d’occidental. Un cop ens hem tret alguna peça de roba, que ja sobrava, i de veure un glop d’aigua, hem continuat la marxa, ara ja amb una pujadeta molt mes suau, i fins i tot una mica de baixada que ens a portat fins Coll Pregon a 1532 metres, un petit prat amb un monòlit just al mig en homenatge a Pau Casals, on fem un altre parada per agafar les ultimes forces per arribar al cim d’una tirada. Tot sortint d’aquest magnífic prat, comença una ultima rampa, també molt dura, sota la mirada del faigs i tot el terra ple de fulles, anem fent fins arribar a dalt a on el paisatge canvia radicalment, ja ho trobem tot ven pelat i sense un arbre, sembla un terreny completament d’alta muntanya. Tot fent un 10 minuts de carena i observant l’increïble paisatge arribem a la cima una hora i trenta minuts desprès d’haver sortit. Al arribar a dalt el
silenci i l’amplitud que ens mostra la muntanya ens deixa hipnotitzats i sense paraules, la creu que corona el pic es grandiosa i d’ella penja un cartell que diu “Els nens de 7 anys hem fet el pic del Matagalls”. Des de allà podem comprovar que el Pirineu Oriental esta a petar de neu, observem també tota la plana de Vic, Les Guilleries, Montserrat, el Valles oriental i el Mar que reflexa el sol tant bonic que feia. Doncs tot observant aquest preciós paisatge ens mengem l’entrapà i la coca, que ens va fer l’Eva, i fem petar la xerrada amb una parella, de Capellades, que també s’havia animat a pujar a la cima. Desprès de fer les fotos pertinents, que es el que toca, i de passar en aquell impressionant indret uns 15 minuts, comencem a desfer tot el camí que hem fet per pujar, tot seguint el GR 5-2 i xiulant amb l’Hermano la cançó del “Passiu be” i patint una mica per 
on posàvem el peus, per no fotre una patinada, degut a les fulles, arribem al cotxe cap a les 12:00 h, la baixada a estat mes rapida. Fem quatre estiraments, tot escoltant l’explicació que una professora feia als alumnes d’una escola que devien estar d’excursió, hem agafat el cotxe per fer una parada al Coll del Ravell a fer gasolina. Hem arribat a casa a les 13:10 aproximadament desprès de passar un matí al Montseny. No hem vist Bandolers ni hem escoltat ni els seus cavalls ni els seus trabucs, però hem passejat per les contrades per on algun dia, segur, que algun d’ells va fer una passejada, tot quedant-se, com nosaltres, hipnotitzat de lo maco que es el Montseny. Haurem de tornar-hi no?
No hay comentarios:
Publicar un comentario